Aeròdrom Republicà de Pacs-Vilobí

El camp de Pacs del Penedès (també anomenat de Vilafranca) estava situat entre els termes municipals de Pacs del Penedès i Vilobí del Penedès. La seva construcció, realitzada entre els mesos de maig i juny de 1938, va ser d’una única pista en forma rectangular, paral·lel al camí entre els pobles de Pacs i Vilobí i amb la riera de Llitrà, el nucli de Vallformosa de Vilobí i amb les muntanyes de Sant Pau i Sant Jaume.

Fotografia aèria de l’aeròdrom de Pacs-Vilobí (ETRP - AHEA)

Fotografia aèria de l’aeròdrom de Pacs-Vilobí (ETRP - AHEA)

Resten encara alguns elements patrimonials de l’antic aeròdrom amb 5 refugis elementals, dos dels quals estan situats en el camí entre els pobles de Pacs i Vilobí, el refugi gran de Can Mayol i les masies de Can Mayol, Cal Via, Cal Miró, Cal Patró i el Maset d’en Queralt. Al voltant de la masia de Can Mayol es van situar tots els elements del parc mòbil del aeròdrom com els cotxes, els camions de posta en marxa, el camió cisterna, l’ambulància... i un espai d’alarma reutilitzant la campana de l’església parroquial de Sant Genís de Pacs.

Aeròdrom Republicà de Pacs-Vilobí

Foto esquerra: refugi elemental (Núria Galtés)
Foto dreta: refugi elemental (Núria Galtés)

El refugi de Can Mayol tenia una capacitat per a 120 persones i s’accedia al seu interior mitjançant dues boques d’accés i es baixava uns 8 metres, construcció realitzada amb ciment i maó amb volta de canó. En el seu interior hi havia 3 habitacions.

Croquis de l’aeròdrom de Pacs-Vilobí (ETRP - AHEA)

Croquis de l’aeròdrom de Pacs-Vilobí (ETRP - AHEA)

Comandaments de l’aviació republicana a Pacs durant la batalla de l’Ebre. D’esquerra a dreta: Josep Puig, cap de la 7ª esquadrilla del Grup 21 Mosques; Isidoro Giménez, cap de l’Esquadra 11 de Caça; Antonio Nieto Sandoval Díaz, cap de la 3ª esquadrilla del Grup 26 Xatos; i Jaume Buyé Berni, cap d’estat major d’aquesta darrera unitat (ADAR).

Comandaments de l’aviació republicana a Pacs durant la batalla de l’Ebre. D’esquerra a dreta: Josep Puig, cap de la 7ª esquadrilla del Grup 21 Mosques; Isidoro Giménez, cap de l’Esquadra 11 de Caça; Antonio Nieto Sandoval Díaz, cap de la 3ª esquadrilla del Grup 26 Xatos; i Jaume Buyé Berni, cap d’estat major d’aquesta darrera unitat (ADAR).

L’activitat de l’aviació republicana en aquest aeròdrom va ser efectiva a partir del mes d'agost de 1938 fins al mes de gener de 1939. Durant aquest temps hi van fer estada la 7a esquadrilla del Grup 21 de Mosques, que va ser la que més temps va estar-hi ja que es va constituir en aquest camp. També s’hi van estacionar la 4a esquadrilla del Grup 21 de Super Mosques i durant alguns períodes de temps concrets la 2a i 3a esquadrilla del Grup 26 de Xatos.

Polikarpov I-16 Mosca, amb matrícula CM 225 que s’estigué a Pacs

Polikarpov I-16 Mosca, amb matrícula CM 225 que s’estigué a Pacs

El camp d’aviació va patir un bombardeig el dia 5 de novembre de 1938, un atac que també va afectar els aeròdroms de Els Monjos, Sabanell i Santa Oliva. En aquest atac es va fer malbé un avió Polikarpov I-16 Mosca sense desperfectes greus sent fàcilment reparat. El caporal motorista d’enllaç, Lluís Zamora, va sortir de l’aeròdrom dels Monjos tant aviat començà l’atac per tal d’alertar el personal del camp de Pacs d’un possible atac aeri, amb la mala sort que quan tot just arribà ja començava el bombardeig de l’aviació legionària italiana, i una bomba que va caure a prop li va provocar la mort. El 12 de gener, la Legió Còndor va metrallar el camp d’aviació amb els seus aparells Messerschmitt incendiant tres aparells i fent malbé en d’altres en ales i motor.


© Estació Territorial de Recerca Penedès
Carrer del Cadí núm. 2 (Biblioteca municipal) 08730 Santa Margarida i els Monjos
Tel: 93 898 04 09 (només matins) | Apartat de correus núm. 48
informacio@aviacioiguerracivil.com

Institut d´estudis Penedesencs Generalitat de Catalunya Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos
Quadrícula w+m: Disseny i programació web