Aeròdrom Republicà de santa Oliva

Aeròdrom Republicà de santa Oliva

Fotografia aèria de l’aeròdrom de Santa Oliva el gener de 1939 (AGMA).

A començaments de l’any 1938 i amb l’esforç de centenars de vendrellencs i habitants dels pobles dels contorns es començà a construir un dels aeròdroms penedesencs més importants i amb més activitat per part de les esquadrilles republicanes de Polikarpov I-16 Mosques. Les tasques de treball sota les ordres de diversos capatassos es van prolongar durant mesos amb l’arrencament de conreus, la retirada de pedres i rocs i, l’aplanament del futur terreny del camp de vol per part d’homes no mobilitzats per l’exèrcit i la participació de nombrosos carros amb mules.

L’únic dels camps d’aviació del Penedès emplaçat a la comarca del Baix Penedès va començar la seva activitat l’abril de 1938, encara en fase de construcció, amb l’arribada de dues unitats de Polikarpov I-15 Xatos, tot fent escala a la zona catalana per intervenir a les ofensives de Balaguer durant l’abril de 1938. Un mes més tard, durant el maig, s’hi estacionarien algunes unitats de Mosques per actuar igualment a terres lleidatanes.

Aeròdrom Republicà de santa Oliva

Casa del cos de guàrdia per a la vigilància del camp (ETRP-IEP)

Durant la batalla de l’Ebre i, concretament a partir del 30 de juliol de 1938, el camp va funcionar gairebé sempre amb dues esquadrilles de Mosques degut a les seves grans dimensions, entre elles, la 3a i 4a esquadrilles, la 6a i la 1a i, en els darrers dies abans de l’abandonament del camp el gener de 1939 la 7a esquadrilla de Polikarpov I-16 Mosques. Val a dir també, que l’aeròdrom va ser la base juntament amb Valls dels aparells de la Plana Major del Grup 21 comandats els pilots i capitans Manuel Zarauza i José María Bravo. Per tot plegat, sovint el nombre d’aparells disseminats al llarg del perímetre de l’aeròdrom s’apropà als 30 aparells.

Aeròdrom Republicà de santa Oliva

Polikarpov I-16, Mosques, pertanyents a la 3a esquadreta (ETRP-IEP)

Aeròdrom Republicà de santa Oliva

Refugi elemental situat a la zona est del camp (ETRP-IEP)

Bàsicament, l’aeròdrom disposava de dues pistes de més de 1.000 metres, una d’elles principal, situada a la part inferior i una altra en direcció sud – nord, aptes fins i tot pels aterratges d’emergència dels Tupolev SB-2 Katiuska quan tornaven avariats del front de l’Ebre.

L’aeròdrom de Santa Oliva comptava amb diversos elements constructius, avui alguns d’ells conservats: un refugi gran amb capacitat per a 180 persones situat davant el comandament del camp a Cal Sereno; una caseta de mando o cantina per a l’oficial o oficials d’estat major de l’esquadrilla o esquadrilles; una caseta per a vigilància del cos de guàrdia situada en l’accés principal del camp; a més de nombrosos refugis elementals escampats arreu del perímetre del camp i dels quals se’n conserven tres. Per altra banda, nombrosos indrets i edificis van ser ocupats al voltant del camp, com Can Pau (comandament del camp) i Cal Pau (residència de soldats); el palau de Sabartés (residència d’oficials), Cal Moliner i Calafell (com a residències de pilots); a més d’antics edificis religiosos, com l’església de la mare de Déu del Remei (taller) i la Rectoria de Santa Oliva (oficines) o l’església de Sant Jaume dels Domenys (per a la reparació i manteniment del material aeri).

Aeròdrom Republicà de santa Oliva

Caseta d’estat major prop de Cal Sereno (ETRP-IEP)

El camp de Santa Oliva va viure al llarg de la seva vida operativa diversos esdeveniments, fruit de l’enorme activitat als fronts catalans: enlairaments i aterratges, accidents en tornar del front; un bombardeig enemic succeït el 5 de novembre de 1938; i un metrallament patit el 12 de gener de 1939, tres dies abans del seu abandonament total per part dels republicans. Poc després i fins a finals del mes de març del 39 hi farien estada una destacada unitat italiana de caça, el Grup la Cucaracha amb prop de 30 aparells de caça Fiat Cr-32 amb pilots italians integrats a les esquadrilles 24a, 25a i 26a.

Aeròdrom Republicà de santa Oliva

Fotografia aèria de l’aeròdrom de Santa Oliva durant el bombardeig del 5 de novembre de 1938 (AHEA)

Al cementiri del Vendrell reposen les restes de cinc pilots d’algunes de les esquadrilles de Mosques que van fer estada en aquest important aeròdrom militar: José Lavoya Blasco durant un aterratge; Salvador Sevillano, durant un enlairament; Rubén Gómez, ferit de mort després d’un combat a l’Ebre; el tinent Juan Huertas García, caigut al mateix front de l’Ebre, sector de Vilalba dels Arcs; i, el darrer pilot Antonio Carpi Dolz, accidentat a la carretera de Valls després d’intentar interceptar un aparell Dornier Do-17 enemic l’11 de gener de 1939.


© Estació Territorial de Recerca Penedès
Carrer del Cadí núm. 2 (Biblioteca municipal) 08730 Santa Margarida i els Monjos
Tel: 93 898 04 09 (només matins) | Apartat de correus núm. 48
informacio@aviacioiguerracivil.com

Institut d´estudis Penedesencs Generalitat de Catalunya Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos
Quadrícula w+m: Disseny i programació web